Estic llesta... preparada per anarme'n, volar lluny, infinitament lluny molt més enllà dels núvols, meravellant-me... de la bellessa que m'estic perdent.
De l'amor que s'escapa de les meves mans, de la felicitat que percebeix la meva imaginació i de l'estimació que ni tan sols els meus dits són capaços de tocar... tan de bo... pogués... tocar... allò que tant estimo. Allò que tan prego que passi, que succeeixi en qualsevol moment si vull evitar el trencament del meu cor, el despertar i fugir de la meva ànima.
Però... ara mateix, desconeixo masses coses. Potser ni tan sols sé... ni com em dic. Quin és el meu nom, el meu rostre, la meva expresió. El meu somriure, el meu dolor. El dol de no tenir, el delé d'arribar al teu costat...
Estic llesta. Ja m'hen puc anar. Tinc presa, quasi no ho puc suportar, quan començo a adonar-me'n de debó de que sí estic sentint, estic patint i crec que em desfaré en dolor... que el meu interior sagnarà gota rere gota fins a deixarme sense, tot i així amb un halé de vida que em permeti... continuar plorant.
No desitjo experimentar més... aquest patiment. És molt més gran del que sóc capaç de soportar... pero aixó vull volar, volar...
més enllà del Sol, pasades les Estrelles, passat completament aquest món... per després tornar enrere, a observar-lo amb absoluta tristesa.
No té gaire sentit, ho reconec, no al menys per una altra persona que no sigui yo mateixa. Un únic pensament és el que tinc al meu cap, i es que ja no desitjo una altra cosa, inmediatament, la meva passió el meu desig... m'hen vull anar.
I estic preparada per a fer-ho. No cal esperar més, no cal fer maletes, ni decidir métode de transport. Només .... agáfa'm fort de la mà... i porta'm amb tú.
I'm ready to go...
4 comentarios:
pues no lo pienses mas princesa, quizas tu destino sea volar lejos, intentarlo de nuevo, volver a salir del nido, en el que nunca has estado comoda,
hazlo, vuela, y arriesga, entregate a tu deseo y que sea lo que Dios quiera,
mucha suerte en tu vuelo,,
manolo
gracias...
pasaré a buscarte a mitad de mi viaje... ^^
siempre te he tenido ahí, eres mi gran consuelo, de corazón, ya lo sabes.
gracias a Dios hoy en dia el mundo es unico, internet lo ha universalizado esther, yo siempre estoy localizable para ti, estes donde estes, ya lo sabes,
un beso guapa, y si marchas,,, SUERTE¡¡¡
tiempo sin hablar, me disculpo es mi culpa, perdòn sin embargo tienes aun mas es hora de que vueles y mires a tu alrededor, y que hermosos poemas son de reflexion son tan hermosos como la autora. Puesto la verdad no se oculta.
y dentro de tus palabras me recordo que te debo muchas cosas cuando coincidemos te las dire todas tal como lo prometi.
Publicar un comentario