Una sensació travesa tot el meu cos, no es pot aturar, i ni jo mateixa necessito de cap barrera...
És l'amor per tú.
És la lluminositat de la teva mirada, és el teu somriure quan dius que m'estimes, que em fa pensar que és de debò. Mai podria arribar a pensar que aquest sentiment fos tant increíblement fort...
Quan et vaig veure sense veure't, fent-me el nostre primer petó.
Si les teves mans es posen a sobre meu, tanco els ulls de felicitat, endinçant-me entre els teus braços, desitjant que aquest moment... no acabi mai.
Les nostres pases fan música i ballen acompasades quan de sobte de l'infinit cel cau una ploma blanca... la guardo amb emoció, que com un regal dels déus em demostra, que un dels seus àngels, una de les seves deitats camina al meu costat amb dolçor.
Em sento descobrint amb tú les vivéncies d'aquest món, quan oh inocència! ja creia a les meves mans les seves veritats.
Coneixedora de la bellessa em considero, posseidora del saber de l'estimació, que flotant sobre un blau planeta ple d'experiéncies, ara hi possa per primera vegada els peus.
La gespa es tendra i dolorosa a la vegada, els arbres i boscos dónen escalfor i foscor.
Per què en el destí es troba l'intensitat d'abraçar els núvols, i la decissió d'aferrar-se a la terra?
Perquè així tenia que ser... sense cap imposició... només fruit... del més intens amor.
