Quim

De nombre debieron ponerte dulzura, de apellido fuerte, de segundo único y registrarte como la persona más importante e inocente.
Me gusta perderme entre tus ojitos de la infancia, grandes expectadores de lo que a su alrededor ocurre, siguiendo con júbilo las luces de tu alrededor, o el recorrido de mi voz cuando te canta en la cuna y entre juegos. Pequeño niño, tú eres magia, pues tú detienes el tiempo cada vez que te sostengo, el mundo deja de girar cuando despiertas, porque cada día sol e incluso luna; necesitan contemplar tu divina e infantil hermosura.
Reconoces mi voz y sonríes... me haces feliz, te acuno y coges fuerte mi mano... me haces feliz, tan solo duermes gozando de maravillosos sueños; también me haces feliz.

Nunca dejaré de quererte, y acude siempre a mi cuando lo necesites, no importan los años que pasen y todo lo que ocurra... te adoraré y extenderé mi mano al igual que estos primeros días... mi pequeño y lindo hermano.

I'm ready to go...

Estic llesta... preparada per anarme'n, volar lluny, infinitament lluny molt més enllà dels núvols, meravellant-me... de la bellessa que m'estic perdent.
De l'amor que s'escapa de les meves mans, de la felicitat que percebeix la meva imaginació i de l'estimació que ni tan sols els meus dits són capaços de tocar... tan de bo... pogués... tocar... allò que tant estimo. Allò que tan prego que passi, que succeeixi en qualsevol moment si vull evitar el trencament del meu cor, el despertar i fugir de la meva ànima.
Però... ara mateix, desconeixo masses coses. Potser ni tan sols sé... ni com em dic. Quin és el meu nom, el meu rostre, la meva expresió. El meu somriure, el meu dolor. El dol de no tenir, el delé d'arribar al teu costat...

Estic llesta. Ja m'hen puc anar. Tinc presa, quasi no ho puc suportar, quan començo a adonar-me'n de debó de que sí estic sentint, estic patint i crec que em desfaré en dolor... que el meu interior sagnarà gota rere gota fins a deixarme sense, tot i així amb un halé de vida que em permeti... continuar plorant.
No desitjo experimentar més... aquest patiment. És molt més gran del que sóc capaç de soportar... pero aixó vull volar, volar...
més enllà del Sol, pasades les Estrelles, passat completament aquest món... per després tornar enrere, a observar-lo amb absoluta tristesa.

No té gaire sentit, ho reconec, no al menys per una altra persona que no sigui yo mateixa. Un únic pensament és el que tinc al meu cap, i es que ja no desitjo una altra cosa, inmediatament, la meva passió el meu desig... m'hen vull anar.
I estic preparada per a fer-ho. No cal esperar més, no cal fer maletes, ni decidir métode de transport. Només .... agáfa'm fort de la mà... i porta'm amb tú.

I'm ready to go...