Des dels camins inel.ludibles del destí,
passant per la teva força,
pensant que mai més gaudiries de cap fruita dolça...
has arribat a mi.
En el moment just en el que els teus ulls s'obren, en el moment en que el teu cor cridaba per tancarse i tú no el deixaves, allunyan-te en la foscor somiaves... viure l'instant en que ara et trobes.
És difícil a vegades, és dur no saber qué fer, temerari potser llençarse de cap a una altra aventura, però diga'm estimat meu... quina altra cosa podem fer?
Aixeca els braços, deixa que la frescor envaeixi el teu cos, que la llum t'indiqui la direcció i permet al fi a la teva ànima... caminar de debò. Doncs ella no necessita ser forçada per tirar endavant, no val cansament ni por, només el sentiment... de estar amb tú.
Ha arribat l'hora d'abandonar el patiment, el dolor i els dubtes... era el que estaves esperant, no t'en alegres? o potser encara de nit tremoles... pensant que tot arriba massa d'hora.
Es aviat per trobar la felicitat? Et preocupa que les respostes que avans buscaves, estiguin esteses devant dels teus ulls... per la resta de l'eternitat?
Descansa, respira, i torna a lluitar.
L'únic que ja no serà necessari... és que ho facis contra tú. L'oponent amb el que ara tens que alçar l'espasa... no té el teu rostre, el teu calor, la teva mirada ni la teva olor.
És un ésser de la foscor... anomenat la por.
Però en tú estimat hi confio, el terra d'aquest món ja no està fet per que hi caiguis, són creats nous senders per que hi passis... armat amb tot el teu valor.
No t'oblidis de mi mentres avancis per aquesta senda, pensa en mi quan hi vagis... a aquell lloc on s'adorm la llástima i la maldat es llença.
Tinc per a tú infinitat de secrets, crearem per a nosaltres l'edat de les experiéncies, mentres unim Cel i Terra... regalant-te, tot el meu amor.
